Braval, 15 anys al Raval barceloní

Al Raval de Barcelona es concentren gairebé 50.000 habitants -la meitat estrangers- en poc més d'un quilòmetre quadrat.

Foto: Braval.

Braval, 15 anys del projecte integrador del multicultural Raval barceloní

"I tu, què fas pels altres?". En Masabeu, que celebra avui el quinzè aniversari d'aquesta iniciativa anomenada Braval, creu que tota persona hauria de plantejar-se com pot ajudar l'immigrant que no coneix l'idioma, la persona gran que passa les tardes en soledat o el nouvingut que encara no té amics al barri.

Amb un 30 % d'atur, una forta presència de la immigració i 2.600 persones grans que viuen soles, el Raval és un dels barris amb més famílies en risc d'exclusió, on resideix el 3% de la població total de Barcelona.

Conscient d'aquesta realitat, el Braval va néixer per atendre a més de 200 joves que procedeixen de trenta països, parlen 10 llengües i professen 9 religions. Com ho aconsegueix?

Foto: Braval.

Una xarxa extensa de voluntaris inverteix més de 15.000 hores l'any per promoure l'èxit escolar i la inserció laboral de xavals amb un somni molt clar: "Entrar a la societat".

I quina millor manera de relacionar-se que mitjançant l'esport? En Masabeu explica que les activitats col·lectives són la millor estratègia per "barrejar" diferents cultures, evitar l'absentisme escolar i plantar la llavor de l'amistat entre els participants i els voluntaris.

Foto: Braval.

"Sorgeix una química especial, s'entenen entre ells", subratlla el també doctor en Pedagogia. Gairebé 80 estudiants, 55 professionals i 19 jubilats saben que "no només importa l'aspecte econòmic, sinó també l'afectiu", i per això no dubten a fer costat a qui ho necessita, sigui quina sigui la situació o país d'origen.

Segons en Masabeu, és entranyable veure com els nois i noies de famílies empobrides creixen, prosperen i conserven un vincle estret amb les persones que els van donar un cop mà en el seu moment. "Molts d'ells fins i tot es converteixen en voluntaris", relata el pedagog.

Foto: Braval.

No són pocs els pares que s'alegren en veure com aquest fill a priori "insegur i amb poca força de voluntat" aconsegueix tirar endavant amb l'ajuda del Braval, contribuint així a un efecte contagi: "Cada vegada més gent s'apunta al carro de la integració", afirma un Masabeu satisfet.

Les reunions, festes i entrevistes personals són habituals per evitar que els adolescents "acabin en un gueto" que els allunyaria de la resta de la societat.

Foto: Braval.

L’objectiu principal és adaptar-los a unes "coordenades noves" que, per desgràcia, poc tenen a veure amb l'històric discurs "estudia i trobaràs feina".

El pedagog assenyala la necessitat “d’incidir en el desenvolupament personal", donar seguretat, fomentar la convivència i establir unes pautes molt concretes en cada cas... Encara que la prioritat sempre serà "donar de menjar" a qui ho necessiti.

Foto: Braval.

Tan sols en una setmana, alguns immigrants "passen de viure al segle XVIII abans de Crist al segle XXI". En Masabeu explica com un jove acabat d'arribar de Gàmbia estava "sorprès" davant del fàcil accés a l'aigua potable, els aliments o l'assistència sanitària, béns difícils d'aconseguir al seu país.

El cèntric barri del Raval compta amb una majoria de pakistanesos i filipins. Al contrari del que es pugui pensar, "hi ha més italians que hindús" i "més francesos que equatorians". Aquests últims "estan marxant" d'Espanya per la crisi.

Memòria elaborada amb motiu dels 15 anys de Braval

Website de Braval.

EFE (Marina Valero) / La Vanguardia