Té molts bons records dels anys que va passar a Tarragona abans de marxar cap a Anglaterra per a fer la carrera. Ara, el record més preuat per Dámaso Azagra són els amics que va fer al collegi Turó (https://www.institucio.org/turo/) i al club Montroig (https://montroig.wordpress.com/). Amb molts d'ells encara continua en contacte després de 20 anys. Va ser ordenat el passat 10 de maig per Mons. Xavier Echevarría a Roma.

Per què és fa mossèn? Què vol dir ser sacerdot ara? Com han rebut la notícia els seus coneguts?

Em faig sacerdot per procurar servir, per tractar d'apropar els altres al Crist a través dels sagraments i de la predicació. Ja no em dedicaré a projectar edificis, ni a ensenyar com dissenyar estructures; ara espero ajudar a molts que tornin a trobar-se amb Crist i que sàpiguen construir en les seves vides un sòlid edifici espiritual. Els meus amics han rebut la notícia de la meva ordenació amb gran alegria, de fet tinc la gran fortuna, que un bon grup d'amics de l'escola, de la universitat i companys de feina hagin pogut venir a Roma per a l'ordenació. He viscut bona part de la meva vida a Anglaterra i, dels meus amics, una gran part són no catòlics, i fins i tot no cristians, però han volgut estar a la cerimònia d'ordenació.

Què li ha aportat el pas per Roma? Com valora la figura del Papa Francesc?

El meu pas per Roma m'ha aportat estar a prop del Papa i experimentar la realitat de la universalitat de l'Església. Del Papa Francesc destaco la seva gran fe en l'oració, i la seva senzilla -alhora que profunda- pietat que el porta a parlar de Déu amb gran familiaritat i confiança. M'impressiona en particular la generositat amb què es lliura a la gent que el saluda. De fet, fa tres setmanes vaig poder saludar-lo després d'una audiència amb participants d'un curs per a sacerdots sobre el sagrament de la confessió. Vaig aconseguir parlar amb ell breument i demanar-li que resés per la mare d'un amic meu que estava molt greu. Es va parar per escoltar-me, em va preguntar pel nom de la senyora i em va prometre que resaria per ella. Clarament el Papa Francesc ha estat -i vol seguir essent- un pastor proper a les ànimes; per això és un gran exemple per a un nou sacerdot.