El Jubileu de la Misericòrdia, o any sant declarat pel Papa que celebren els fidels catòlics, s'iniciarà enguany amb l'obertura de la Porta Santa a la Basílica Vaticana durant la solemnitat de la Immaculada Concepció, el 8 de desembre. Així ho ha anunciat el Papa Francesc aquest passat divendres 13 de març en la seva homilia de la celebració penitencial amb la qual es va iniciar la jornada de pregària i penitència 24 hores per al Senyor.
L'obertura del proper jubileu adquireix un significat especial ja que tindrà lloc en el cinquantè aniversari de la clausura del concili Vaticà II, ocorreguda el 1965. Serà per tant un impuls perquè l'Església continuï l'obra iniciada amb el Vaticà II.
Durant el Jubileu de la Misericòrdia les lectures per als diumenges de durant l'any seran preses de l'Evangeli de Lluc, conegut com "l'evangelista de la misericòrdia". Són ben conegudes les paràboles de la misericòrdia presents en aquest Evangeli: l'ovella perduda, la moneda extraviada, el pare misericordiós.
L'anunci oficial i solemne de l'any sant tindrà lloc amb la publicació i lectura de la Butlla, al costat de la Porta Santa, el diumenge de la Divina Misericòrdia, festa instituïda per sant Joan Pau II que se celebra el diumenge següent a la Pasqua.
Antigament, per als hebreus el jubileu era un any declarat sant, que succeïa cada 50 anys, i durant el qual s'havia de restituir la igualtat a tots els fills d'Israel, oferint noves possibilitats a les famílies que havien perdut les seves propietats i fins i tot la llibertat personal. Als rics, en canvi, l'any jubilar els recordava que arribaria el temps en què els esclaus israelites podrien reivindicar els seus drets. "La justícia, segons la llei d'Israel, consistia sobretot en la protecció dels febles" (St. Joan Pau II, Tertio Millennio Adveniente 13).
L'Església catòlica va iniciar la tradició de l'any sant amb el Papa Bonifaci VIII, l'any 1300. Aquest Pontífex va preveure la realització d'un jubileu cada segle. Des de l'any 1475 -per permetre a cada generació viure almenys un any sant- el jubileu ordinari va començar a espaiar-se al ritme de cada 25 anys. Un jubileu extraordinari, en canvi, es proclama amb ocasió d'un esdeveniment de particular importància.
Els anys sants ordinaris celebrats fins avui han estat 26. L'últim va ser el Jubileu de l'any 2000. El costum de proclamar anys sants extraordinaris es remunta al segle XVI. Els últims d'ells, celebrats el segle passat, van ser el de 1933, proclamat per Pius XI amb motiu del XIX centenari de la Redempció, i el de 1983, proclamat per Joan Pau II pels 1950 anys de la Redempció.
L'Església catòlica ha donat al jubileu hebreu un significat més espiritual. Consisteix en un perdó general, una indulgència oberta a tothom, i en la possibilitat de renovar la relació amb Déu i amb el proïsme.
L'Església catòlica ha donat al jubileu hebreu un significat més espiritual. Consisteix en un perdó general, una indulgència oberta a tothom, i en la possibilitat de renovar la relació amb Déu i amb el proïsme.
D'aquesta manera, l'any sant és sempre una oportunitat per aprofundir la fe i viure amb un compromís renovat el testimoni cristià.
Amb el Jubileu de la Misericòrdia, el Papa Francesc posa el Déu misericordiós que convida a tothom a tornar cap a Ell al centre de l'atenció. La trobada amb Ell inspira la virtut de la misericòrdia.
El ritu inicial del jubileu és l'obertura de la Porta Santa. Es tracta d'una porta que s'obre només durant l'any sant, mentre la resta d'anys roman segellada. Tenen una Porta Santa les quatre basíliques majors de Roma: Sant Pere, Sant Joan del Laterà, Sant Pau Extramurs i Santa Maria Major. El ritu de l'obertura expressa simbòlicament el concepte que, durant el temps jubilar, s'ofereix als fidels una "via extraordinària" cap a la salvació.
Després de l'obertura de la Porta Santa a la Basílica de Sant Pere, seran obertes successivament les portes de les altres basíliques majors.
El Papa Francesc ha confiat al Pontifici Consell per a la promoció de la Nova Evangelització l'organització del Jubileu de la Misericòrdia.