El Prelat: «Dóna'ns aquesta joventut de l'ànima de sant Josepmaria»

Amb motiu de l'aniversari de la canonització de sant Josepmaria, celebrada a Roma el 6 d'octubre de 2002, el prelat de l'Opus Dei ha guiat una estona de pregària a l'església prelatícia de Santa Maria de la Pau. Recollim un resum de les seves paraules.

Altres intervencions
Opus Dei - El Prelat: «Dóna'ns aquesta joventut de l'ànima de sant Josepmaria» Sant Joan Pau II al costat de Mons. Xavier Echevarría, el 6 d'octubre de 2002.

En complir-se avui quinze anys de la canonització de sant Josepmaria, podem recordar una cosa que Mons. Xavier Echevarría repetia sovint quan s'acostava aquell moment: "És una crida a la conversió". També avui, després de tants anys, cadascuna i cadascun pot escoltar de nou la crida de Déu a la santedat. Podem pensar: "Porto anys lluitant per ser sant i ja veus, Senyor, com estic. Però ara, fiant-me de la teva paraula, em llançaré mar endins, cap a aquesta santedat, que no és absència de defectes, sinó perfecció en l'amor, en la identificació amb tu, Jesús. Per la teva paraula —diem amb sant Pere— calaré les xarxes".

QUE NO ENTRI, PER TANT, A LES NOSTRES ÀNIMES el desànim, SINÓ EL DESIG DE MIRAR CAP ENDAVANT.

Ens crides a la santedat: digues-me, Senyor, una cosa que em faci ara més conscient que ets Tu qui em farà sant. Jo em sento un instrument inepte i sord, però em refio de la teva paraula. Digues-nos alguna cosa que ens faci entendre que darrere de qualsevol esdeveniment petit o gran de la nostra vida hi ha el teu Amor, malgrat la nostra petitesa o misèria.

Sant Josepmaria repetia que el 1928 només tenia 26 anys, gràcia de Déu i bon humor. És la joventut d'esperit que el va portar sempre a mantenir el desig d'aprendre i de créixer, i a nosaltres ens porta al desig de començar i recomençar. Que a les nostres ànimes no hi entri, per tant, el desànim, sinó el desig de mirar cap endavant. Dóna'ns, Senyor, aquesta joventut d'ànima. Sant Josepmaria tenia una actitud jove de l'ànima: és la que et demanem per a nosaltres.

EL BON HUMOR ÉS CONSEQÜÈNCIA DE L'ALEGRIA: ENS PORTA A VEURE L'ASPECTE POSITIU, ¡DIVERTIT !, DE LES COSES.

Gràcia de Déu! Participació en la vida divina de la Trinitat, com a fills i filles en Crist. El Senyor ens l'ofereix constantment, a l'eucaristia, a la penitència i a l'oració. Quantes vegades sant Josepmaria ens exhortava, amb la seva paraula i amb el seu exemple, a ser "ànimes d'eucaristia, ànimes d'oració"!

26 anys, gràcia de Déu i bon humor. El bon humor és conseqüència de l'alegria: ens porta a veure l'aspecte positiu, ¡divertit!, de les coses. Necessitem també el bon humor davant les nostres pròpies limitacions: és una conseqüència de l'alegria dels fills de Déu. Contents, doncs, en la lluita, en la mortificació, en la creu, perquè l'alegria té arrels en forma de creu. Doneu-nos, Senyor, la capacitat d'estar contents en la creu. Estarem contents, passi el que passi, en la mesura de la nostra fe en l'amor que Déu ens té.

Mons. Fernando Ocáriz. Notes d'unes paraules del 6 d'octubre de 2017 a Santa Maria de la Pau, Roma.