Mons. Ocáriz: «Cadascun de vosaltres és tan Opus Dei com el prelat»

El prelat va tenir diumenge passat una trobada pastoral al centre ELIS (Roma) amb alguns fidels de l'Opus Dei. Oferim un brevíssim resum de les seves intervencions.

Mons. Fernando Ocáriz, prelat de l'Opus Dei, en un moment de la seva visita pastoral.

El prelat de l'Opus Dei ha pogut saludar els fidels de l'Opus Dei que viuen a Roma. La reunió es va celebrar a ELIS, un centre de formació situat al barri Tiburtino. Entre altres coses, Mons. Fernando Ocáriz va convidar els presents a aprofitar aquest temps litúrgic: "Tota la vostra jornada ha de ser d'alguna manera com el temps d'Advent, un temps d'espera, un temps per conrear el desig de trobar Crist". El temps d'Advent, ha assenyalat, és particularment adequat per preocupar-se més dels altres i menys d'un mateix."

Aquest servei als altres es duu a terme, principalment, a la feina: "Podem convertir el treball en apostolat, ajudant els altres. A vegades ens manca temps, però sempre sorgeix l'oportunitat d'intercanviar un somriure o dedicar unes paraules a un amic o una amiga. Qui treballa bé es preocupa pels altres".

"Cal viure renovant l'amor cada dia, estimant els altres amb els seus límits i defectes"

Franco, pare de família, va llegir una poesia escrita per la seva àvia en la qual es parla dels moments fàcils i difícils que componen la vida familiar, especialment entre marit i muller. "Per ser fidels —va respondre el prelat quan Franco li va demanar un consell— cal comprendre bé el que és l'amor. La fidelitat és perseverança en l'amor, que té dos aspectes fonamentals: desitjar la unió amb l'altre i, sobretot, desitjar el bé de l'altre. Molta gent pensa que estimar tan sols és la primera part; en canvi, cal viure renovant l'amor cada dia, estimant els altres amb les seves limitacions i defectes".

"L'Obra és una realitat viva, com deia sant Josepmaria, i per tant no és possible romandre passius esperant que algú us digui què fer"

Francesca, una estudiant de 21 anys, li va preguntar com viure bé el present posant en mans de Déu el futur. El prelat va desenvolupar la idea que "és en el present on Déu ens espera".

Un dels assistents li va preguntar sobre el paper que tenen els supernumeraris a l'Opus Dei. "Heu de sentir l'Opus Dei com a propi —va dir el prelat dirigint-se als fidels supernumeraris—. Cadascun de vosaltres és tan Opus Dei com ho és el prelat. L'Obra és una realitat viva, com deia sant Josepmaria, i per tant no és possible romandre passius esperant que algú us digui què fer. Els supernumeraris no sou simplement persones que 'col·laboren intensament' amb l'Opus Dei. Cada un de vosaltres, allà on estigueu, teniu tota l'Obra a les mans. Per això, haureu de ser propositius i suggerir sempre maneres noves de portar Jesús a tots els que us envolten".