Jesús, l'Església catòlica i el món jueu

Entrevista al professor Francisco Varo, de la Universitat de Navarra, que ha participat en les XLIII Jornades de Qüestions Pastorals, que se celebren a Barcelona sota el títol: Jesús de Natzaret: Qui diu la gent que sóc jo? Reflexions cristològiques a propòsit del llibre de Benet XVI.

Testimonis

El professor Francisco Varo, doctor en Teologia (especialitat de Sagrada Escriptura) i en Filosofia i Lletres (divisió de Filologia, Secció de Filologia Bíblica Trilingüe), és professor de Pentateuc i Llibres Històrics de l'Antic Testament, també de llengua hebrea i Història de l'exègesi moderna i contemporània a la Universitat de Navarra.

-Com ha estat rebut el llibre de Ratzinger en l’àmbit jueu?

El món jueu no és uniforme: no hi ha un papa jueu, per dir-ho d'alguna manera, i no es defineix una ortodòxia perquè són persones concretes. Dintre del món jueu, és interessant la resposta donada per Jacob Neusner, un dels autors que apareixen citats a Jesús de Natzaret . Agraeix no tan sols la cita i el diàleg que recull, sinó que estigui iniciant el camí que ell mateix sempre ha propugnat: parlar mantenint clares les especificitats de cadascun, dintre del respecte i de l'estima dels uns als altres.

-En la conferència ha afirmat que el llibre de Joseph Ratzinger no té una intencionalitat estratègica d’aproximació al judaísme. Què proposa Benet XVI amb Jesús de Natzaret ?

La intencionalitat del llibre és acostar-se, amb els mitjans tècnics possibles, des de l’exegesis històrico-crítica contemporània i des de la fe catòlica, a conèixer a Jesús de Natzaret. Tot el que ajudi a comprendre la veritat de com era Jesús resulta de gran interès. En aquest accés a la seva figura històrica, una de les llums que ressalten amb evidència és que Jesús era jueu; un jueu singular, que per als cristians duu a la seva plenitud la Torah, però sempre jueu. En aquest sentit, en el llibre queda molt ben retratat dintre del marc cultural i històric del judaisme del segle I.

-En l’opinió pública actual, sovint es mostra una escissió forta entre l'Església com jerarquia i l'Església de Jesús, el seu fundador. Com explicar la unitat entre ambdues?

Hi ha un mite vell que resumeix aquesta concepció: Crist sí, Església no. Existeixen aquells a qui resulta atractiva la imatge de Jesús i, en canvi, no senten aquesta proximitat pel que fa a l'Església catòlica. En el fons, aquesta distinció té el fonament en que no veuen al Jesús veritable i, per tant, desconeixen l’Església veritable. Quan hom intenta dissenyar la figura de Crist segons la visió pròpia, li agrada aquest Jesús però no el de debò. En canvi, en conèixer el Jesús veritable, s’adona que on realment el troba és en l'Església que va fundar, és a dir, en la qual segueix sent avui l'Església catòlica.

  • Miquel A.