El doctor Joaquín Navarro-Valls, que va ser portaveu de la Santa Seu, o més ben dit, de sant Joan Pau II, no només va ser un gran professional, sinó un home de Déu. Vaig tenir ocasió de conèixer-lo al llarg dels meus nou anys de corresponsal a Roma per a l’agència Europa Press. Dues característiques principals definien el qui va ser la «veu del Papa»: va ser un laic, un home del carrer, al servei de la comunicació del papa Wojtyla, un polonès que procedia del món comunista en què l’Església estava perseguida.
Navarro-Valls havia de comunicar, sense tergiversar, el missatge d’un Papa de llengua eslava que a més era un gran filòsof i un gran antropòleg.
I com a sant, el papa Wojtyla era un home «tan enamorat de Crist» i de la Mare de Déu que va dedicar tota la seva vida al sacerdoci fins a l’últim sospir, com així el va definir el seu col·laborador i successor, Benet XVI.
Al doctor Navarro-Valls li va tocar, per tant, ser portaveu d’un intel·lectual de primer ordre mundial, i d’un gran sant. I això només ho pot fer un home de Déu. Es notava en el seu treball professional i en el tracte amb els periodistes anomenats «vaticanistes», perquè es va ocupar no només de donar als periodistes informació de primera mà i de qualitat, sinó que es va interessar també per les persones, per les seves famílies, pels seus problemes. Un dels grans llegats que va deixar va ser el bon ambient regnant entre els periodistes vaticanistes. El pare Lombardi va continuar amb molt d’encert aquesta línia.
S’unien en Navarro-Valls la seva vocació de metge psiquiatre i la seva professió de comunicador. Amb ell es van acabar els off the records i els no comment, perquè va comunicar d’una manera clara, transparent, sense embuts ni favoritismes. Era per a nosaltres, els periodistes, una font fiable perquè sabíem que tenia línia directa amb el Papa. Deia només el que havia de dir, sense anar més lluny. Defugia la mentida i la desinformació.
El doctor Navarro-Valls no va ser tan sols un portaveu del Papa, sinó que la confiança que li va atorgar el papa Wojtyla va anar més enllà: el va enviar a missions diplomàtiques delicades, com ara la preparació de la seva visita a Cuba, amb diverses entrevistes amb el comandant Fidel Castro, la cimera del Caire sobre la població, i com a membre de la delegació de la Santa Seu a les conferències internacionals de Copenhaguen, Pequín i Istanbul.
Recordo una anècdota d’una entrevista amb Fidel Castro, quan aquest li va preguntar: «Com eviten al Vaticà enverinar el Papa?», i va respondre: «A Roma aquest problema no existeix.» Castro li va fer la pregunta quan va obrir un vi Vega Sicilia i va beure ell primer, per dissipar dubtes en el convidat.
Joaquín Navarro-Valls, en els seus primers anys romans, s’ocupava de l’oficina d’informació de l’Opus Dei, abans de ser corresponsal del diari ABC i va treballar al costat d’un altre sant: sant Josepmaria Escrivà. Va ser qui va gestionar la informació de la mort del sant a Roma, el 1975. O sigui, que es va passar la vida servint dos sants als quals Navarro-Valls va haver de seguir al ritme dels seus passos, quan ells caminaven «al pas de Déu».