Conversió ecològica: «hi ha molta feina a fer»

Les 52 Jornades Castelldaura s'han acabat amb una taula rodona que ha evidenciat, amb casos pràctics, que la conversió ecològica és possible. El P. Lluc Torcal ha explicat el cas del monestir de Poblet i ha suggerit que les parròquies negociïn conjuntament el preu de l'electricitat amb energia neta.

L'actual procurador general de l'orde del Císter, Lluc Torcal, ha destacat que "hi ha molta feina a fer" en conversió ecològica, i ha explicat que no calen grans coneixements, sinó localitzar punts de millora i llançar-s'hi, que és el que ell va fer al monestir de Poblet, pioner en aquesta conversió. Com a suggeriment pràctic, ha dit que es podria crear una associació de parròquies per tal de negociar conjuntament l'energia neta.

L'altre exemple pràctic ha estat de l'àmbit universitari. Sílvia Albareda, directora de l'oficina de sostenibilitat de la Universitat Internacional de Catalunya, ha posat en relleu el paper de l'educació en la sostenibilitat. Com a punt de partida, "és molt important que cadascú de nosaltres n'estigui convençut", i per això primer cal "formar-nos, llegir i rellegir la Laudato Si'". La conversa ha estat moderada pel periodista Jordi Llisterri de CatalunyaReligió.cat.

La parròquia i els pobres

Abans d'aquests casos pràctics s'ha evidenciat que des de les parròquies es pot fer molt més. El catedràtic d'ètica ambiental de la Universitat d'Àlcalà, Emilio Chuvieco, que va organitzar una trobada de científics i líders religiosos a Torreciutat, ha apuntat diverses accions concretes que apareixen al seu llibre "Siguiendo la Laudato Si'". "Es tracta de reduir, reutilitzar i reciclar, però també restaurar i reeducar", ha destacat Chuvieco, que ha parlat del cas del Vaticà: "El Vaticà ja ho té, el jefe ja ho ha fet".

No avançar en la direcció que assenyala la Laudato Si' no és innocu, el malbaratament d'uns és la pobresa d'altres. El professor de la Facultat de Teologia el Dr. Joan Costa ha exposat que "cal canviar molts criteris humans" a la llum dels "criteris del bé comú". En aquest sentit, ha dit que "si no aspirem amb què tots guanyin, no ens en sortirem". Ha tancat les jornades l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol.

Primer dia: "Una qüestió de vida o mort"

El primer dia de les Jornades Castelldaura el cardenal arquebisbe emèrit de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va destacar que parlar de l'ecologia és un tema "actualíssim", perquè és "una qüestió de vida o mort, potser no tant per a nosaltres mateixos, però sí que ho és per la deguda conservació de la natura i les generacions que vindran darrera nostre". Va concloure que totes les solucions han de passar per la "conversió personal".

El cardenal arquebisbe emèrit de Palerm Salvatore De Giorgi va fer un repàs històric del pensament ecològic dins l'Església per concloure que "la conversió ecològica és un veritable repte educatiu". Per aquest motiu ha dit que convé "recuperar els diferents nivells de l'equilibri ecològic: l'interior, amb un mateix; el de la solidaritat, amb els altres; el natural, amb tots els éssers vius; l'espiritual, amb Déu".

Les religions no poden quedar al marge del debat ecològic, perquè hi "aporten riquesa", va dir el professor de filosofia de Universitat Ramon Llull i de la facultat de Teologia de Catalunya el Dr. Miquel Ramon. En canvi, "el cristianisme educa en una mirada contemplativa i sòbria, en gaudir sense obsessionar-se pel consum".

Després de repassar els indicadors ecològics de les últimes dècades, el consultor ambiental Josep M. Mallarach va afirmar que personalment no té "motius per l'optimisme, però l'esperança té arrels molt més fortes". Va subratllar que si després de dècades d'educació ambiental s'ha avançat tant poc, "és perquè falta la dimensió espiritual".

Més informació

Totes les fotos aquí sota o en aquest enllaç de Flickr
Tots els àudios aquí sota o en aquest enllaç de Soundcloud
Les conferències íntegres estan a la web de les Jornades