"La xocolata és bona, però... i si només menges xocolata?”

La professora de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra, Charo Sádaba, va parlar de la influència de les noves tecnologies en els fills dins el cicle “La Família. Llum per a la nova evangelització” organitzat per l’Aula de Teologia de l’Oratori de Bonaigua de Barcelona. La conferència va posar en evidència que les xarxes són bones però un ús inadequat pot ser molt nociu per als adolescents que moltes vegades les utilitzen sense ser conscients de les seves implicacions.

Els adolescents utilitzen de forma natural els instruments que les noves tecnologies els ofereixen però moltes vegades sense saber destriar allò que els fa bé d'allò que els pot perjudicar. És la primera idea que recollim de la conferència de la professora Sádabasobre "Tecnologies de la Informació i la Comunicació: com afecten als fills" que va donar el passat dijous a l'Oratori de Bonaigua de Barcelona. Per tant, un primer consell que van rebre els assistents va ser que cal ensenyar molt clarament als adolescents que les xarxes socials (Facebook, Twitter, selfies, etc,) sempre són públiques, perquè no hi ha privacitat a les xarxes socials, i mai saps qui hi ha al darrere.

Entre les diverses reflexions que es van plantejar a la sessió va haver-hi la de la privacitat. "A vegades, va dir Sádaba, preguntes a un adolescent quants amics té a Facebook i et diu: 600. A tots 600 coneixes? Amb tots 600 compartiries coses personals i familiars? Es corre el risc en les xarxes socials de perdre la privacitat, la intimitat, doncs hi ha coses que són personals, o per a la família, però per a ningú mes". María Rosario Sádaba va mencionar la "teoria de les tres 'c'"; els riscos a tenir en compte a les xarxes són: 1.-Continguts; 2.- Contactes i 3.- Conductes. N'hi va afegir una quarta: la "comercialització".

Teoria de les tres 'c' per entendre el món digital

Quan es parla del món de les xarxes val la pena tenir en compte aquests tres elements, segons la teoria plantejada per la professora Sádaba:

1.Continguts. Cal pensar: què es pot trobar a Internet? Moltes coses es troben sense buscar-les, i els adolescents no tenen encara la capacitat de discernir sobre moltes d'elles. Per això, els continguts tenen filtres per als joves. Però s'ha de tenir en compte que hi ha filtres que són comercials i, per tant, no ho filtren tot.

2.En quant els contactes, cal vigilar sobretot els desconeguts. Els adolescents no tenen la picardia de saber quan una persona els enganya i quan no; aleshores es pot produir el fenomen del "grooming", que és captivar la confiança que tens a un desconegut i que pot utilitzar una persona per a fins dolents.

3.En relació a les conductes, es parlà del "sexting" o missatges que alguns envien amb un determinat to, i el "ciberbulling" que ve a ser el ciberassetjament. Això no s'ha de permetre, i caldrà individuar no tant qui ha fet l'assetjament –que pot fer-ho obligat o per por a repercussions- sinó sobretot el líder de l'assetjament, que és el veritable instigador.

La professora Sádaba va afegir una quarta 'c', la comercialització que es fa de les imatges a la xarxa i les empreses que investiguen les xarxes per aconseguir beneficis comercials. Cal explicar als adolescents què significa fer el "salt a l'espai públic, com et poden manipular i al mateix temps ser conscients que en penjar imatges a la xarxes se'n cedeix la propietat"

Cal explicar als adolescents què significa fer el "salt a l'espai públic, com et poden manipular i al mateix temps ser conscients que en penjar imatges a la xarxes se'n cedeix la propietat"

perquè quasi sempre quan surten les advertències, de si s'accepten o no determinades condicions, s'accepta tot sense llegir-ne la lletra petita.

Un altre risc sobre del qual va alertar la ponent va ser el de la "procrastinació", paraula estranya que significa que a causa de les xarxes es deixa de fer el que s'ha de fer, en aquest cas l'adolescent: anar al gimnàs, fer els deures, estudiar, ajudar a casa, tot perquè vol veure el youtube o mantenir converses sense solta ni volta a la xarxa.

La resposta educativa a tot això que va proposar l'experta és: a) amistat, b) afectivitati c) intimitat. Un mòbil no hauria de ser un "dispensador d'afectes" (escriure i dir: "estic trista"... i ràpidament les respostes: "Noooo", "ets extraordinària", etc.). Cal estar "disponible" per a l'adolescent, generar confiança en ell, i els pares poden fins i tot aprofitar els coneixements informàtics dels fills, doncs en saben molt més els fills que els pares.

Finalment, la professora Sádaba va concloure la sessió dient que lesvirtuts a viure en el sector de les noves tecnologies són les cardinals de tota la vida: prudència, justícia, fortalesai temprança. I afegí: "La xocolata és bona, no és dolenta, però... si només menges xocolata?"

Salvador Aragonés