L'altre Codi

Oferim el comunicat de l’Oficina d’informació de l’Opus Dei a Roma, amb motiu de l’estrena de la pel·lícula “El Codi Da Vinci”.

Avui es presenta la pel·lícula “El Codi Da Vinci”. La pel·lícula manté escenes de la novel·la que són falses, injustes i ofensives per als cristians. Multiplica, fins i tot, l’efecte injuriós, per la potència que les imatges tenen sempre. També s’ha confirmat que la pel·lícula no estarà precedida d’un cartell que aclareixi que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. 

Durant els darrers mesos, molts catòlics, cristians de diferents confessions, jueus, musulmans, altres creients i ciutadans de bona voluntat han fet sentir la seva veu respectuosament per demanar respecte. Sembla que la petició no ha assolit l’èxit. Aquestes veus no reclamaven un tracte de favor, no volien posar la llibertat d’expressió entre parèntesi. Demanar respecte és de sentit comú i respon als compromisos que la Sony ha adquirit amb la societat. 

Reproduïm, com a exemple, alguns textos del Codi de Conducta del Grup Sony, aprovat per les màximes autoritats de la Corporació el 28 de maig del 2003, que palesen aquest compromís. Al punt 1.3, hom afirma: “Reconeixent que una conducta socialment i professional acceptable en una cultura o regió pot ser vista de forma diferent en altres, el personal de la Sony ha de ser curosament respectuós amb les diferències culturals i regionals en el compliment dels seus deures”. El punt 2.4. explica les normes de capteniment que han d’observar tots els membres de l’empresa: “Ningú no pot expressar insults racials o religiosos, ni bromes ni altres comentaris o conductes al lloc de treball que creïn un ambient hostil”. Referent a la publicitat (punt 3.4), la Sony es compromet a no fer una publicitat falsa, que desorienti o calumniï a altres. 

Els dirigents de la Sony han manifestat repetides vegades aquest compromís ètic. En una recent publicació de l’empresa, un alt directiu reconeix que els seus “negocis tenen impacte directe i indirecte sobre les societats on operen”. Un altre afirma que “l’ètica i la integritat han de formar part del DNA” de l’empresa. I un tercer assegura que “no pot haver prosperitat per a una companyia que no respecti l’ambient i la societat on viu”. Ningú en aquests mesos no s’ha atrevit a arribar tan lluny en les seves afirmacions com els directors de la Sony, per bé que les declaracions són desmentides per la penosa manca de respecte cap a milers de milions de cristians que fa la pel·lícula. La finalitat econòmica no justifica els mitjans ofensius. A més, l’agressor és qui es degrada; no és la víctima qui perd la dignitat. 

No es tracta ara, però, de formular judicis. La qüestió que queda oberta és si aquesta pel·lícula respecta el Codi de Conducta del Grup Sony o si, per contra, som també, en aquest cas, davant d’un “Codi de ficció”, i qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. 

Els esdeveniments dels darrers mesos han impulsat molts creients a aprofundir en llur fe cristiana, a conèixer millor l’Evangeli i l’Església, la seva història i el seu present. Com ara fa 20 segles, Jesucrist continua sent “escàndol i follia” per a alguns. Son més, però, els qui –per un do rebut, no per mèrits propis- creiem que Jesucrist és veritablement el Fill de Déu i el Salvador de l’home, que va venir al món per difondre la caritat. 

Avui acaba un episodi lamentable, però passatger. Els cristians han reaccionat davant la manca de respecte amb una actitud pacífica, cercant el diàleg i evitant el conflicte. Endemés, aquest episodi pot servir perquè els cristians ens prenguem la fe més de debò i perquè tots aprenguem a comprendre i respectar els altres. 

Manuel Sánchez Hurtado.

Oficina d’informació de l’Opus Dei a Roma

  • Manuel Sánchez Hurtado, Oficina d’informació de l’Opus Dei a Roma