"Avui no sé si actuaré. Han vingut diversos artistes nous i no tenim temps per a tots", explica Mn. Carlos Palos. És el primer diumenge de novembre al matí. Mig centenar de persones, en un ambient familiar, gaudeixen d'espectacles variats de músics, rondallaires, corals, ventrílocs, mags, pallassos i actors. Els visitants que van cap a la cripta de la Sagrada Família treuen el cap. Senten curiositat. Alguns miren de què va, s'acosten, i acaben seient.

Malgrat el que ha dit fa un moment, no ha pogut evitar-ho. Amb el personatge de Gaudí enfundat a la mà dreta, el sacerdot ventríloc s'espera que acabi l'actuació de música. Arriba el seu torn. Gaudí parla al seu aire i no es talla. Entre bromes explica la seva obra i diu que se sent orgullós d'haver estat considerat un boig i un somniador, i que no deixarà de somniar.També anima els presents a no ser gallines de corral quan estan cridats a volar com les àguiles. Els nens atenen, els pares somriuen.

El sacerdot defensa que "la litúrgia ben viscuda és el més sublim", però diu que "molts no estan capacitats per l'idioma i, en canvi, sí que capten la transcendència en una pintura, una escultura, un temple, una peça musical o una petita teatralització". Per això té aquesta preocupació de buscar maneres de celebrar i transmetre la fe "més enllà de la celebració litúrgica", ja que "l'art és un mitjà per aixecar els esperits", conclou.

Aquests espectacles són una manera de "crear espais al voltant dels temples on es pugui catequitzar d'una manera diferent", però Mn. Palos insisteix que no és l'única. Per això, el passat estiu també va impulsar un voluntariat cultural d'estudiants internacionals per fer de guia turístic a esglésies. "Barcelona està plena de visitants que desitgen ser il·lustrats en aquesta fe que va aixecar els nostres temples", exposa. Li agradaria transmetre aquesta inquietud a molta més gent perquè apareguessin més iniciatives en aquest sentit.