“Les paraules de Jesús donen sempre esperança”, va dir aquest diumenge el Papa Francesc. Aquesta invitació de Jesús s'estén fins als nostres dies, per arribar als molts germans i germanes oprimits per una vida precària, per situacions existencials difícils i, de vegades privades d'autèntics punts de referència”.

“Als països més pobres, i també en les perifèries dels països més rics, hi ha moltes persones desemparades i disperses sota el pes insuportable de l'abandonament i de la indiferència. La indiferència humana fa molt de mal als necessitats. I el pitjor és la indiferència dels cristians. Al marge de la societat hi ha molts homes i dones provats per la pobresa, i per una vida d'insatisfacció i frustració. Molts es veuen obligats a emigrar de la seva pàtria, arriscant fins i tot la seva pròpia vida. Altres cada dia porten el pes d'un sistema econòmic que explota l'home, imposa un jou insuportable, que una minoria privilegiada no vol carregar. A cada un d'aquests fills del Pare que és al cel, Jesús els diu: Veniu a mi, tots”.

El Papa Francesc va recordar que la invitació també es dirigeix als que ho tenen tot, però el cor està buit i sense Déu. “La crida de Jesús és per a tots, però de manera especial per als que més pateixen” va destacar. “Jesús promet donar descans a tots, però ens fa una invitació, que és un manament: Accepteu el meu jou i apreneu de mi, ja que jo sóc benèvol i humil de cor. El jou del Senyor és carregar el pes de l'altre amb amor fraternal. Un cop rebut el descans i la comoditat de Crist, estem cridats al seu torn a convertir-nos en descans i confort per als germans, amb una actitud mansa i humil, imitant al Mestre. La mansuetud i la humilitat de cor ens ajuden no només a suportar el pes dels altres, sinó a no imposar sobre ells amb els nostres propis punts de vista personals, les nostres opinions, les nostres crítiques o la nostra indiferència”