Textos d'Àlvar (8): Mes de maig, moment per comprendre la magnanimitat de Déu

Totes les festes de Nostra Senyora ens porten una dimensió nova, un impuls per comprendre la magnanimitat i la misericòrdia divines.

«En aquest temps marià, desitjo prendre peu en la protecció que la Mare de Déu ens dispensa per animar-vos i animar-me a mi mateix per posar més èmfasi i tendresa en els (...) costums marians. M'he fet aquest raonament: totes les festes de Nostra Senyora ens porten una dimensió nova, un impuls per comprendre la magnanimitat i la misericòrdia divines. Les diverses advocacions de Santa Maria, alhora que són invitacions a honorar-la més, ens mouen a desentranyar -amb l'ajut de l'Esperit Sant- les insondables riqueses que la Trinitat Santíssima guarda per a la família humana.

Sé que en (...) tots -hi el mateix em succeeix a mi- s'acumula la pietat mariana que va viure el nostre Pare [sant Josepmaria], i desitgem que per aquests camins discorrin els nostres passos: d'aquesta manera sentirem diàriament, i a cada jornada amb més gran actualitat, la urgència de carregar amb les necessitats de l'Església, a la qual volem dedicar completament la nostra existència sencera. (...) Demanem a la Verge, Mare de l'Església, que sapiguem convertir les nostres vides i les nostres ambicions en ànsies que la humanitat -no ho mireu com una utopia!- s'aplegui en l'únic refugi que Crist ha instituït.

Si, tal com ensenya el magisteri de l'Església, Santa Maria no deixa mai de donar maternal cura als germans del seu Fill que encara peregrinen a la terra, supliquem a Nostra Senyora que siguin moltes, moltíssimes, les ànimes que entrin en l'Església Santa, o bé que tornin a ella si se n'havien allunyat.» (Carta, VII-1987, 306)