Tres anys de migranyes

Recórrer en cas de necessitat a la intercessió davant Déu de persones amb fama de santedat és una pràctica corrent de l'Església.

Tres anys de migranyes

El novembre de 1998 vaig començar a tenir atacs de migranya, com mai no n'havia patit abans. El primer any solia ser unes quatre o cinc vegades per mes. Després, va empitjorar i va augmentar a unes deu vegades per mes. Em van declarar incapaç i em van donar de baixa per a una part de la meva feina.

El setembre de 2001 els dolors van començar a ser fins i tot més freqüents; al novembre patia cada dos dies migranya i es van començar els tràmits per a declarar-me totalment incapaç de treballar.

D'acord amb el metge d'empresa, es va decidir que deixés de treballar, perquè fins i tot les dues hores que ho feia em suposaven molt d'esforç. Cada vegada que sofria aquests atacs de migranya prenia un remei que m'alleugeria el dolor, però que em feia sentir-me molt malament. Sense saber què fer, vaig començar el novembre una novena a Déu, amb l'estampa de monsenyor Àlvar. Durant les dues primeres setmanes no vaig obtenir la curació, però sí la "curació espiritual" de dues amigues, un fet que em consolava i donava forces.

L'endemà d'acabar la tercera novena, el 12 de desembre, festa de la Mare de Déu de Guadalupe, va venir l'últim atac de dolor. Agraeixo aquesta curació miraculosa i sobtada, després de tres anys, a la intercessió de Monsenyor Àlvar del Portillo.

M.S., Utrecht (Holanda)