​Tres coses per no ser cristians mundans: evangeli, eucaristia i pregària

"Evangeli, eucaristia i pregària: gràcies aquests dons del Senyor podem conformar-nos a Crist i no al món, i seguir-lo en la seva vida, el camí de «perdre la pròpia vida» per trobar-la", va dir el Papa Francesc durant l'Àngelus del diumenge 31 d’agost.

Estimats germans i germanes,

Bon dia!

Seguint l'itinerari dominical de l'evangeli de Mateu, avui arribem al punt crucial en el qual Jesús, després d'haver verificat que Pere i els altres onze havien cregut en Ell com a Messies i Fill de Déu, "començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia."(Mt 16, 21).

És un moment crític en el qual emergeix el contrast entre la manera de pensar de Jesús i la dels deixebles. Fins i tot Pere sent el deure de retreure al Mestre, perquè no pot atribuir al Messies un final innoble. Llavors Jesús, al seu torn, retreu durament Pere, el posa "al seu lloc", perquè no pensa "segons Déu, sinó segons els homes" (v. 23) i sense adonar-se fa el paper de Satanàs, el temptador.

Sobre aquest punt també l'apòstol Pau insisteix en la litúrgia dominical, escrivint als cristians de Roma, els diu a ells: "No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu"(Rm 12, 2).

De fet, nosaltres els cristians vivim en el món, inserits plenament en la realitat social i cultural del nostre temps, i és just que sigui així; però això comporta el risc de convertir-nos en "mundans", el risc que "la sal perdi el gust" com diria Jesús (cf. Mt 5, 13), és a dir, que el cristià es "dilueixi", perdi la càrrega de novetat que ve del Senyor i de l'Esperit Sant.

En canvi hauria d'ésser al contrari: quan en els cristians roman viva la força de l'Evangeli, aquesta pot transformar "els criteris de judici, els valors determinants, els punts d'interès, les línies de pensament, les fonts d'inspiració i els models de vida "(Pau VI, Ex. ap. Evangelii nuntiandi, 19).

És trist trobar cristians "diluïts", que semblen el "vi diluït" i no se sap si són cristians o mundans, com el "vi diluït" no se sap si és vi o aigua, és trist això. És trist trobar cristians que no són la sal de la terra, sabem que quan la sal perd el gust no serveix per a res, la seva sal ha perdut el gust perquè s'han lliurat a l'esperit del món, és a dir, s'han convertit en mundans.

Per això, cal renovar-se contínuament nodrint-se de la limfa de l'Evangeli. I com es pot fer això a la pràctica? Sobretot llegint i meditant l'Evangeli cada dia, així la Paraula de Jesús serà sempre present en la nostra vida; recordeu que us ajudarà portar sempre l'Evangeli amb vosaltres, un petit evangeli, a la butxaca, a la cartera i llegir durant el dia un passatge, però sempre amb l'Evangeli perquè és portar la Paraula de Jesús per poder llegir-la.

A més participant en la missa dominical, on trobem el Senyor en la comunitat, escoltant la seva Paraula i rebent l'eucaristia que ens uneix a ell i entre nosaltres; i després són molt importants per a la renovació espiritual les jornades de recés i d'exercicis espirituals.

Evangeli, eucaristia i pregària. No s'oblidin: Evangeli, eucaristia i pregària: gràcies a aquests dons del Senyor podem conformar-nos a Crist i no al món, i seguir-lo en la seva vida, el camí de "perdre la pròpia vida" per trobar-la (v. 25). "Perdre-la" en el sentit de donar-la, oferir-la per amor en l'amor -i això comporta el sacrifici, la creu- per rebre-la novament purificada, alliberada de l'egoisme i de la hipoteca de la mort, plena d'eternitat.

La Mare de Déu ens precedeix sempre en aquest camí; deixem-nos guiar i acompanyar per ella.

Enllaç al text original de news.va