“El perdó prové de la misericòrdia de Déu”

M'escrius que t'has arribat, per fi, al con­fessionari, i que has provat la humiliació d'haver d'obrir la claveguera ― així ho dius ― de la teva vida davant «un home». ― Quan arrencaràs aquesta vana estimació que sents de tu mateix? Llavors, aniràs a la confessió joiós de mostrar-te com ets, davant «aquell home» ungit ― un altre Crist, el mateix Crist! -, que et dóna l'absolució, el perdó de Déu. (Solc, 45)

Pare, ¿com pot aguantar aquesta brutí­cia? ― em deies, després d'una confessió contreta. 

― Vaig callar, pensant que si la teva humilitat et duu a sentir-te això ― brutícia: ¡un munt de brutícia! ― encara en podrem fer, de tota la teva misèria, alguna cosa gran. (Camí, 605) 

¡Quin poc Amor de Déu que tens quan et dones sense lluita perquè no és un pecat greu! (Camí, 328)

Una altra vegada amb les teves antigues bogeries!... I després, quan tornes, et tro­bes amb poca alegria, perquè et manca humilitat. 

Sembla que t'entestes a desconèixer la segona part de la paràbola del fill pròdig, i encara conti­nues afeccionat a la pobra felicitat de les garrofes. Supèrbiament ferit per la teva fragilitat, no et de­cideixes a demanar perdó, i no consideres que, si t'humilies, t'espera la jubilosa acollida del teu Pare Déu, la festa pel teu retorn i pel teu recomença­ment. (Solc, 65)

Rebre missatges per correu electrònic

email