“Els fills són el més important”

Hi ha dos punts capitals en la vida dels pobles: les lleis sobre el matrimoni i les lleis sobre l'ensenyament; i en això els fills de Déu han d'estar ferms, lluitar bé i noblement, per amor a totes les criatures. (Forja, 104)

La paternitat i la maternitat no s'acaben amb el naixement: aquesta participació en el poder de Déu, que és la facultat d'engendrar, s'ha de prolongar en la cooperació amb l'Esperit Sant perquè culmini formant autèntics homes cristiana i autèntiques dones cristianes.

Els pares són els principals educadors dels fills, tant en allò que és humà com en el que és sobrenatural, i han de sentir la responsabilitat d'aquesta missió que els exigeix comprensió, prudència, saber ensenyar, i per damunt de tot, saber estimar; i tenir el delit de donar bon exemple. No és un camí encertat, per a l'educació, la imposició autoritària i violenta. L'ideal dels pares es concreta més aviat a ésser amics dels fills: amics als quals es confien les inquietuds, amb qui es consulten els problemes, i dels quals hom espera un ajut eficaç i amable.

Cal que els pares trobin temps per estar amb els fills i parlar-hi. Els fills son el més important: mes important que els negocis, que la feina, que el descans. En aquestes converses convé d'escoltar-los amb atenció, d'esforçar-se a comprendre'ls, de saber reconèixer la part de veritat -o tota la veritat- que hi pugui haver en algunes de les seves rebel·lies. I, ensems, ajudar-los a encarrilar be els seus afanys i il·lusions, ensenyar-los de considerar les coses i de raonar; no imposar-los una conducta, sinó mostrar-los els motius, sobrenaturals i humans, que l'aconsellen. En un mot, respectar la seva llibertat, ja que no hi ha una veritable educació sense responsabilitat personal, ni responsabilitat sense llibertat. (És Crist que passa, 27)

Rebre missatges per correu electrònic

email