Sant Josepmaria Un text per cada dia

“Implora la misericòrdia divina”

Realment, a cadascun de nosaltres, com a Llàtzer, fou un veni foras ―surt fora, allò que ens va posar en moviment. ―¡Quina pena fan els qui encara estan morts, i no coneixen el poder de la misericòrdia de Déu! ―Renova la teva alegria santa perquè, enfront de l'home que es desintegra sense Crist, s'alça l'home que ha ressuscitat amb Ell. (Forja, 476)

És bo que hàgim considerat les insídies d'aquests enemics de l'ànima: el desordre de la sensualitat i de la lleugeresa fàcil; la incongruència del pensament que s'oposa al Senyor; la presumpció altiva, esterilitzadora de l'amor a Déu i a les criatures. Totes aquestes situacions de l'ànim són obstacles certs, i el seu poder pertorbador és gran. Per això  la litúrgia ens fa implorar la misericòrdia divina: A Vós, Senyor, elevo la meva ànima; en Vós espero; que no sigui confós, i que els meus adversaris no se n'alegrin; ho hem resat a l'introit. I en l'antífona de l'Ofertori repetirem: espero en Vós, que no sigui confós!

Ara que s'acosta el temps de la salvació, és un consol sentir dels llavis de sant Pau que quan Déu Nostre Salvador ha manifestat la seva benignitat i amor als homes, ens ha alliberat no pas a causa de les obres de justícia que haguéssim fet, sinó per la seva misericòrdia.

Si repasseu les Santes Escriptures, hi veureu constantment la presència de la misericòrdia de Déu: omple la terra, s'estén a tots els seus fills, super omnem carnem; ens envolta, ens va al davant - es multiplica per ajudar-nos si contínuament ha estat confirmada. Déu, en ocupar-se de nosaltres com a Pare amorós, ens considera en la seva misericòrdia una misericòrdia suau, bella com núvol de pluja.

Jesucrist resumeix i compendia tota aquesta història de la misericòrdia divina: benaurats els misericordiosos, perquè ells hauran misericòrdia. I en una altra ocasió: sigueu misericordiosos, com el vostre Pare celestial és misericordiós. (És Crist que passa, 7)