“La formosor de la santa puresa”

No es pot dur una vida neta sense l'ajut diví. Déu vol la nostra humilitat, vol que li demanem la seva ajuda, a través de la nostra Mare i Mare seva.

Has de dir a la Mare de Déu, ara mateix, en l'acompanyada soledat del teu cor, parlant sense temor de paraules: Mare meva, aquest pobre cor meu algunes vegades es rebel·la... Pero si tu m'aju­des... -I t'ajudarà, per tal que el guardis net i continuïs pel camí on Déu t'ha cridat: la Mare de Déu et facilitarà sempre el compliment de la Vo­luntat de Déu. (Forja, 315)

Hem de ser nets, tant com puguem, pel que fa al cos, sense por, perquè el sexe és cosa santa i noble -participació en el poder creador de Déu-, fet per al matrimoni. I, així, nets i sense por, amb el vostre capteniment donareu el testimoni de la possibilitat i la formosor de la santa puresa. (...)

Tingueu una cura ben esmerada de la castedat, i així mateix d’aquelles altres virtuts que formen el seu seguici -la modèstia i el pudor-, que resulten com la seva salvaguarda. No passeu amb lleugeresa per damunt d’aquestes normes que són tan eficaces per conservar-se dignes de la mirada de Déu: la custòdia atenta dels sentits i del cor; la valentia -la valentia d’ésser covard- per a fugir de les ocasions; la freqüència dels sagraments, d’una manera particular la Confessió sacramental; la sinceritat plena en la direcció espiritual personal; el dolor, la contrició, la reparació després dels mancaments. I tot plegat ungit amb una tendra devoció a la Mare i Senyora Nostra, per tal que Ella ens obtingui de Déu el do d’una vida santa i neta. (Amics de Déu, 185)

Rebre missatges per correu electrònic

email