Et sentiràs plenament responsable quan entenguis que, de cara a Déu, només tens deures. Ja s'encarrega Ell de concedir-te drets! (Solc, 946)

Un pensament que t'ajudarà, en els mo­ments difícils: com més augmenti la meva fidelitat, més contribuiré perquè d'altres creixin en aquesta virtut. ―¡I resulta tan atraient sentir-nos sostinguts els uns pels altres! (Solc, 948)

Corres el gran perill de conformar-te amb viure ―o de pensar que has de viure― com un «nen bo», que s'allotja en una casa ordenada, sense problemes, i que no coneix més que la felicitat.

Això és una caricatura de la llar de Natzaret: Crist, perquè portava la felicitat i l'ordre, va sor­tir a propagar aquests tresors entre els homes i dones de tots els temps. (Solc, 952)