Sant Josepmaria Un text per cada dia

“L'única llibertat que salva és cristiana”

No és veritat que hi hagi oposició en­tre ser bon catòlic i servir amb fidelitat la societat civil. De la mateixa manera com no tenen per què topar l'Església i l'Estat, en l'exerci­ci legítim de la seva autoritat respectiva, de cara a la missió que Déu els ha confiat. Menteixen ―sí: menteixen!― els qui afirmen el contrari. Són els mateixos que, amb l'excusa d'una falsa llibertat, voldrien «amablement» que els catòlics tornéssim a les catacombes. (Solc, 301)

Esclavitud per esclavitud —si, tanmateix, hem de servir, ja que tant si ho admetem com si no, això és la condició humana—, no hi ha res més bo que reconèixer-se esclaus de Déu per Amor. Perquè en aquest moment perdem la situació d’esclaus, per a convertir-nos en amics, en fills. I es aquí on es manifesta la diferència: afrontem les honestes ocupacions del món amb la mateixa passió, amb el mateix afany que els altres, però amb la pau en el fons de l’ànima; amb alegria i serenitat, també en les contradiccions: perquè no dipositem la confiança en allò que passa, sinó en allò que roman per sempre, no som fills de l’esclava, sinó de la lliure.

D’on ens ve aquesta llibertat? Ve de Crist, Senyor Nostre. Aquesta és la llibertat amb què ens ha redimit. Per això ensenya: si el Fill, doncs, us ateny la llibertat, sereu lliures de viure. Els cristians no hem de manllevar a ningú el veritable sentit d’aquest do, ja que l’única llibertat que salva l’home és cristiana.

Em plau de parlar de l’aventura de la llibertat, perquè així es desenvolupa la vostra vida i la meva. Lliurement —com a fills, hi insisteixo, no com a esclaus—, seguim el sender que el Senyor ha assenyalat per a cada un de nosaltres. Assaborim aquesta amplitud de moviments com un regal de Déu.

(...) Som responsables davant Déu, de totes les accions que realitzem lliurement. Aquí no hi caben anonimats; l’home es troba de cara al seu Senyor, i està en la seva voluntat que es resolgui a viure com un amic o com un enemic. Així comença el camí de la lluita interior, que és una empresa per a tota la vida, perquè mentre dura el nostre pas per la terra ningú no ha assolit la plenitud de la seva llibertat. (Amics de Déu, 35-36)