"Que no et sàpiga greu si veuen les teves faltes"

Com més m'exaltin, Jesús meu, humi­lia'm més en el meu cor, fent-me saber el que vaig ser i el que seré, si Tu em deixes. (Camí, 591)

No t'oblidis que ets... el dipòsit de les escombraries. ―Per això, si per cas el Jardiner diví t'agafa i et frega i et neteja... i t'om­ple de magnífiques flors... ni l'aroma, ni els colors que embelleixen la teva lletgesa, no t'han de posar orgullós.

―Humilia't: ¿no saps que ets el cubell de les deixalles? (Camí, 592)

No ets humil quan t'humilies, sinó quan t'humilien i ho passes per Crist. (Camí, 594)

Que no et sàpiga greu si veuen les teves faltes; l'ofensa de Déu i el mal exemple que pots donar, això t'ha de saber greu.

―Tret d'això, que coneguin com ets i et menys­preïn. ―No et faci pena el fet de no ser res, per­què així Jesús ha de posar-ho tot en tu. (Camí, 596)

Rebre missatges per correu electrònic

email