“Senyor, de veritat vull ser sant”

Que la teva vida no sigui una vida estèril. ― Sigues útil. ― Deixa rastre. ― Il·lumina amb la lluminària de la teva fe i del teu amor. Esborra, amb la teva vida d'apòstol, el senyal llefiscós i brut que deixaren els sembradors impurs de l'odi. ― I encén tots els camins de la terra amb el foc de Crist que duus dins el cor. (Camí, 1)

Procurem fomentar en el fons del cor un desig ardent, un afany gran d’assolir la santedat, encara que ens contemplem plens de misèries. No us espanteu; a mesura que un avança en la vida interior els defectes personals són percebuts amb més claredat. Passa que l’ajut de la gràcia es transforma com en uns vidres d’augment, i se’ns apareixen amb unes dimensions gegantines fins i tot el gra de pols més minúscul, el granet de sorra gairebé imperceptible, perquè l’ànima adquireix la finor divina i fins l’ombra més petita molesta la consciència, que solament troba gust en la netedat de Déu. Digues-li ara, del fons del teu cor: Senyor, vull ser sant de debò, de debò vull ser un digne deixeble vostre i seguir-vos sense condicions. I t’has de proposar de seguida la intenció de renovar cada dia els grans ideals que t’animen en aquests moments. (Amics de Déu, 20)

Rebre missatges per correu electrònic

email