“S’ha adormit la Mare de Déu”

Aquesta és la clau per obrir la porta i entrar en el Regne del Cel: qui facit voluntatem Patris mel qui in coelis est, ipse intrabit in regnum coelorum ―qui fa la voluntat del meu Pare..., aquest hi entrarà! (Camí, 754)

Assumpta est Maria in coelum: gaudent angeli! —Maria ha estat portada per Déu, en cos i ànima, als cels: i els Àngels se n’alegren!

Així canta l’Església. ―I així, amb aquest clam de joia, comencem la contemplació en aquesta dena del Sant Rosari:

S’ha adormit, la Mare de Déu. Entorn del seu llit els dotze apòstols. ―Maties reemplaça Judes.

I nosaltres, per gràcia que tots respecten, també som al seu costat.

Però Jesús vol tenir la seva Mare, en cos i ànima, a la Glòria. ―I la Cort celestial desplega tota la seva pompa, per tal d’obsequiar la Senyora. ―Tu i jo ―infants, al capdavall― agafem la vora de l’esplèndid mantell blau de la Verge, i així podem contemplar aquella meravella.

La Trinitat beatíssima rep i curulla d’honors la Filla, Mare i Esposa de Déu… ―I és tan gran la majestat de la Senyora, que fa que els Àngels es preguntin: Qui és Aquesta? (Sant Rosari, 4rt misteri gloriós).

Rebre missatges per correu electrònic

email