Evangeli (Jn 15, 9-11)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:

“Tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor. Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa”.

Comentari

Estiguem molt amatents a aquestes paraules de Jesús, pronunciades durant l'Última Cena. Són com el seu testament espiritual, adreçat als deixebles més propers. Imaginem l’esguard que acompanya les confidències que li surten del fons del cor, perquè quedin gravades al nostre. Jesús ens ha parlat també de la unió total entre Ell i el Pare; per això, l'Amor del Pare i el del Fill és el mateix. Un Amor que ha estat vessat als nostres cors (cf. Rm 5, 5), perquè sigui correspost, ja que estimar és desitjar el bé de l'estimat. Jesús, amb el seu Amor, desitja el nostre bé i nosaltres, amb aquest Amor mateix, també desitgem el seu bé. Que n'és d'important no sortir d'aquest corrent d'amor.

Per això ens comprometem a servar els manaments de Jesús, que Ell mateix ha practicat abans de predicar-los: la pregària contínua, les bones obres fetes de cara a Déu, el perdó als enemics, la puresa de cor, la mirada neta, l'atenció a les necessitats de l'altre com si fossin pròpies, el despreniment dels béns terrenals, etc. Practicar tots aquests ensenyaments, que podem trobar resumits al sermó de la muntanya (cf. Mt, 5-7), és romandre en l'amor de Déu.

Podem pensar que valem poc, i encara menys ens sembla valer allò que podem fer per correspondre a l'amor diví. Així ho considerava sant Josepmaria a Camí: “Que poca cosa és una vida per a oferir-la a Déu!...”[1]. Jesús, però, no espera gestes grans. Més aviat sent un amor de predilecció pels menuts, incapaços de gairebé res per ells mateixos. Per això ens consola la paràbola dels talents: “Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig del teu senyor” (Mt 25, 21), en el goig inefable de l'amor diví. Mai no ens mancarà la gràcia de l'Esperit Sant per romandre fidels, i així poder resar amb el salmista: “M’ensenyaràs el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir al teu davant; a la teva dreta, delícies per sempre” (Sl 16, 11).

[1] Sant Josepmaria, Camí, n. 420