Evangeli (Mt 11, 25-30)

En aquell temps, Jesús digué:

—T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho.

El meu Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.

Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que soc mansuet i humil de cor, i la vostra ànima trobarà repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.

Comentari

El passatge de l'Evangeli elegit per l'Església per a la memòria litúrgica de santa Caterina de Siena és una de les poques converses en veu alta entre Jesús i el seu Pare Déu recollides als evangelis.

El Senyor s'alegra per la manera divina de revelar-se als homes, sobretot pels destinataris d'aquesta revelació. Les coses de Déu no són per als qui es creuen savis i prudents, sinó per als menuts. I ésser menut no té a veure tant amb l'edat sinó amb el cor. Per això hom pot aprendre a ésser petit, i Jesús afegeix una pista per arribar a aquesta condició: “feu-vos deixebles meus, que soc mansuet i humil de cor”. La humilitat del cor de Crist és la clau que obre el tresor de la revelació. La seva mansuetud n’és la veritable saviesa.

Santa Caterina, com molts sants, ho havia entès. Ella, una dona semi analfabeta que va aprendre sola a llegir, va arribar a ser consellera de prínceps i papes i avui és doctora de l'Església. La seva vida profundament mística va ser compatible amb un afany concret en les vicissituds de la seva època, fins i tot en la política.

Així nosaltres només escoltant la veu de Déu i deixant-nos transformar per l'Esperit Sant podem incidir en la societat. “Si tens desigs de ser gran ‒recomanava sant Josepmaria‒, fes-te petit. Ésser petit exigeix creure com creuen els infants, estimar com estimen els infants, abandonar-se com s’abandonen els infants..., pregar com preguen els infants” (Sant Josepmaria, Sant Rosari, pròleg).

Si el Senyor es va alegrar per la revelació del seu Pare als menuts, s'alegrarà encara més si n'hi ha força que es fan menuts, que creuen, preguen i s'abandonen com a fills petits davant del seu Pare Déu.