Sebastian Millet és una de les persones que han participat en el documental titulat: " Inspirados para amar. Diálogo con san Josemaría Escrivá ".
Arran de la narració de Kaija, una mare finlandesa que el seu fill es va convertir al catolicisme i es va fer de l'Opus Dei, en aquest documental persones del Congo, la Índia, Anglaterra, Itàlia, Canadà, Argentina i Perú també expliquen el seu testimoni.
Amb filmacions inèdites de sant Josepmaria, es narra com el missatge del "sant de l'ordinari" inspira a tot tipus de persones a donar-li un sentit de servei i comprensió a les activitats de “tots els dies”.
En el lloc web https://www.inspiradosparaamar.org/ pot veure’s el documental complet, llegir testimonis d'altres usuaris o deixar-hi el propi.
Escenes addicionals del testimoni de Sebastian Millet
Penso que la música és el millor idioma per comunicar-se amb qualsevol persona. No cal aprendre l'idioma: és universal. I per això, d'alguna manera, la música és el més lliure que conec. Especialment també perquè no es pot veure, no es pot tocar. És una cosa que hi és en l'atmosfera, per tot arreu. És espiritual en si mateixa, com l'esperit: no se la pot tocar, no se la pot veure. I per això amb ella em sento enormement lliure. Quan toco una peça musical, sento que no hi ha cap barrera entre qualsevol persona que m'estigui escoltant i jo.
Hi ha diferents classes d'oració. Abans de començar un concert, si estic nerviós hi ha una classe de pregària... de desesperació. I li dic a Déu: si us plau ajuda’m en aquesta situació. I després hi ha una classe d'oració per quan tinc temps, i puc anar tranquil·lament a una habitació de casa, la qual cosa és molt difícil ara amb nens de tres anys al meu voltant. Però puc tenir una estona tranquil·la, en què reso simplement parlant-li a Déu sobre tots els meus problemes i les coses que necessito, i les coses que m'agradarien per a altres persones. I després hi ha la classe d'oració quan estic amb els nens i no tinc temps per anar a un lloc tranquil, i només puc parlar amb Ell mentre camino amb el cotxet de nadó.
Una de les coses en les quals sant Josepmaria Escrivà m'ha ajudat és a relacionar, de manera pràctica, el que faig durant el dia amb Déu. Així, per exemple, si decideixo assajar amb el violoncel durant mitja hora, podria dir: Bé, això és per una de les meves filles, que no es troba bé. I no penso en això mentre faig la feina, però ho tinc al cap, en el subconscient. Sé que l'esforç que poso en realitzar aquest treball arriba, és present davant Déu, si vols, per la meva filla o per algun malalt. Llavors, durant el dia, si recordo fer-ho, és una forma de donar valor sobrenatural a la feina que estic fent.
