Dora del Hoyo va néixer a Boca de Huérgano (Lleó, Espanya), el 1914. Després de finalitzar els estudis elementals, va començar a treballar com a treballadora de la llar, tasca que va exercir amb professionalitat i passió fins poques setmanes abans de la seva mort, el 10 de gener de 2004.
El 1939 es va traslladar a Madrid. Després de treballar a casa de diverses famílies, el 1944 va començar a exercir la seva professió a la Moncloa, la residència universitària on va conèixer a sant Josepmaria. Al març del 1946 va decidir demanar l'admissió a l'Opus Dei. Al desembre d’aquell mateix any es va traslladar a Roma, on va treballar amb gent d’arreu del món.
Des de la seva mort fins a l'actualitat, més de tres-centes persones -la majoria, dones que exerceixen la seva mateixa professió- han escrit el bé que ha suposat l'exemple cristià de Dora en les seves vides. També consten per escrit nombrosos favors que s'atribueixen a la seva intercessió. L'origen de l'obertura d'aquesta Causa de Canonització és un fenomen de devoció popular, que neix de la fe viva del poble de Déu.
Complerts els requisits previstos per les lleis canòniques i verificada la solidesa de les proves que havien anat sorgint sobre l'exemplaritat cristiana de Dora, el Prelat de l'Opus Dei, Mons. Xavier Echevarría, va decidir començar la investigació processal sobre la seva vida i virtuts, constituint un tribunal, tal com té previst l'Església.
Durant la cerimònia, el Prelat ha dit que està "cada vegada més convençut del paper fonamental que aquesta dona ha tingut i tindrà en la vida de l'Església i de la societat. El Senyor cridà Dora del Hoyo a ocupar-se de tasques similars a les desenvolupades per la Mare de Déu a la casa de Natzaret”.
"L'exemple cristià d'aquesta dona -ha dit-, amb la seva fidelitat a la vida cristiana, contribuirà a mantenir viu l'ideal de l'esperit de servei i a difondre en la nostra societat la importància de la família, autèntica Església domèstica, que ella va saber encarnar amb la seva feina diària, generosa i alegre".
El significat primari de tota causa de canonització està en fer bé a les altres persones i així contribuir al bé de l'Església. Aquesta Causa permetrà comprendre millor la figura de qui va viure la vida quotidiana fent d'ella un acte continu d'oferiment a Déu, de servei alegre en les tasques de la casa.
UN CAMÍ OBERT
Dora va decidir dedicar la vida a una tasca que considerava fonamental no només per a la família sinó per a cada persona i per a la societat sencera. Estava convençuda que l'ideal de "un món feliç", havia de començar per crear una llar serena, tenint cura d’unes tasques que contribueixen a l'ambient d'harmonia i de bon humor.
Les seves companyes donen testimoni del prestigi professional de què gaudia. No s'acontentava amb complir uns deures al safareig o a la cuina, sinó que emprava els talents a fons: des de decidir-se a planxar les camises d'uns joves universitaris amb midó -a la moda dels anys 40- sense que ningú l'hi demanés , a preparar un plat especial gairebé sense mitjans econòmics. Mantenir unes paelles netes o parar la taula eren per a ella una ocasió d'estimar. Volia trobar Déu en l'aparent menudesa -heroica- d'oferir la feina ben feta, amb afecte, un dia i un altre, fins al final de la vida.
Dels diversos records escrits sobre la vida de la Dora en destaquen també el bon gust i l’elegància.
Un estil, el de la Dora, per a dones que avui veuen en la feina de la casa una veritable professió. Una ajuda al cel per afrontar els mil avatars diaris que comporta la gestió i l’atenció de la llar i de les persones.
Vídeo de l'acte d'obertura del procés de canonització de Dora del Hoyo