Benvolguts germans i germanes, bona Pasqua!

Avui ressona arreu del món l’anunci que va sortir fa dos mil anys des de Jerusalem: «Jesús de Natzaret, el crucificat, ha ressuscitat» (Mc 16,6)

L’Església reviu l’astorament de les dones que van anar al sepulcre a la sortida de sol del primer dia de la setmana. La tomba de Jesús havia estat tancada amb una gran pedra; i de la mateixa manera també avui hi ha roques pesades, massa pesades, que tanquen les esperances de la humanitat: la roca de la guerra, la roca de les crisis humanitàries, la roca de les violacions dels drets humans, la roca del tràfic de persones, i altres més. També nosaltres, com les dones deixebles de Jesús, ens preguntem els uns als altres: «Qui ens farà rodolar la pedra?» (Mc 16,3).

I heus aquí el gran descobriment del matí de Pasqua: la pedra, aquella pedra tan gran, ja havia estat apartada. L’astorament de les dones és el nostre astorament. La tomba de Jesús és oberta i buida. A partir d’aquí comença tot. A través d’aquell sepulcre buit hi passa el camí nou, aquell que cap de nosaltres sinó només Déu va poder obrir: el camí de la vida enmig de la mort, el camí de la pau enmig de la guerra, el camí de la reconciliació enmig de l’odi, el camí de la fraternitat enmig de l’enemistat.

Germans i germanes, Jesucrist ha ressuscitat, i només ell és capaç d’apartar les pedres que tanquen el camí cap a la vida. Encara més, ell mateix, el Vivent, és el Camí; el Camí de la vida, de la pau, de la reconciliació, de la fraternitat. Ell ens obre un passatge que humanament és impossible, perquè només ell treu el pecat del món i perdona els nostres pecats. I sense el perdó de Déu aquella pedra no pot ser apartada. Sense el perdó dels pecats no és possible sortir dels entossudiments, dels prejudicis, de les sospites recíproques o de les presumpcions que sempre absolen un mateix i acusen els altres. Només Crist ressuscitat, donant-nos el perdó dels pecats, ens obre el camí a un món renovat.

Només ell ens obre les portes de la vida, aquelles portes que tanquem contínuament amb les guerres que proliferen en el món. Avui adrecem la nostra mirada sobretot a la Ciutat Santa de Jerusalem, testimoni del misteri de la passió, mort i resurrecció de Jesús, i a totes les comunitats cristianes de Terra Santa.

El meu pensament s’adreça principalment a les víctimes de tots els conflictes que hi ha en curs en el món, començant pels d’Israel i Palestina, i a Ucraïna. Que Crist ressuscitat obri un camí de pau per a les martiritzades poblacions d’aquelles regions. Al mateix temps que convido a respectar els principis del dret internacional, advoco per un intercanvi general de tots els presoners entre Rússia i Ucraïna: tots per tots!

A més, reitero la crida perquè es garanteixi la possibilitat de l’accés d’ajudes humanitàries a Gaza, exhortant novament al ràpid alliberament dels ostatges segrestats el passat 7 d’octubre i a un immediat alto el foc a la Franja.

No permetem que les hostilitats en curs continuïn afectant greument la població civil, ja extenuada, i principalment els infants. Quant de sofriment veiem en els ulls dels infants: s’han oblidat de somriure aquells infants en aquelles terres de guerra! Amb la seva mirada ens pregunten: Per què? Per què tanta mort? Per què tanta destrucció? La guerra és sempre un absurd, la guerra és sempre una derrota. No permetem que els vents de la guerra bufin cada vegada més forts damunt Europa i damunt la Mediterrània. Que no se cedeixi a la lògica de les armes i del rearmament. La pau no es construeix mai amb les armes, sinó parant la mà i obrint el cor.

Germans i germanes, no ens obliden de Síria, que fa tretze anys que pateix les conseqüències d’una guerra llarga i devastadora. Moltíssims morts, persones desaparegudes, molta pobresa i destrucció esperen respostes per part de tots, també de la Comunitat internacional.

La meva mirada s’adreça avui de manera especial al Líban, afectat des de fa temps per un bloqueig institucional i per una profunda crisi econòmica i social, agreujats ara per les hostilitats a la frontera amb Israel. Que el Ressuscitat consoli l’estimat poble libanès i sostingui tot el país en la seva vocació a ser una terra d’encontre, convivències i pluralisme.

El meu pensament s’orienta en particular a la Regió dels Balcans Occidentals, on s’estan fent passos significatius cap a la integració en el projecte europeu. Que les diferències ètiques, culturals i confessionals no siguin causa de divisió, sinó font de riquesa per a tot Europa i per a tot el món.

Així mateix, encoratjo les converses entre Armènia i Azerbaidjan perquè, amb l’ajuda de la Comunitat internacional, puguin prosseguir el diàleg, ajudar les persones desplaçades, respectar els llocs de culte de les diferents confessions religioses i arribar com més aviat millor a un acord de pau definitiu.

Que Crist ressuscitat obri un camí d’esperança a les persones que en altres parts del món pateixen a causa de la violència, els conflictes i la inseguretat alimentària, com també pels efectes del canvi climàtic. Que el Senyor doni consol a les víctimes de qualsevol forma de terrorisme. Preguem pels qui han perdut la vida i implorem el penediment i la conversió dels autors d’aquests crims.

Que el Ressuscitat assisteixi el poble haitià, perquè acabi com més aviat millor la violència que lacera i ensangona el país, i pugui progressar en el camí de la democràcia i la fraternitat.

Que conforti els Rohingyes, afligits per una greu crisi humanitària, i obri el camí de la reconciliació a Myanmar, país colpejat des de fa anys per conflictes interns, per tal que abandoni definitivament qualsevol lògica de violència.

Que el Senyor obri vies de pau al continent africà, especialment per tal que les poblacions exhaustes al Sudan i a tota la regió del Sahel, a la Banya d’Àfrica, a la regió de Kivu a la República Democràtica del Congo i a la província de Cabo Delgado a Moçambic, i posi fi a la prolongada situació de sequera que afecta àmplies zones i provoca escassetat i fam.

Que el Ressuscitat faci resplendir la seva llum damunt els migrants i damunt tots aquells que estan passant per un període de dificultat econòmica, oferint-los consol i esperança en els moments de necessitat. Que Crist guiï totes les persones de bona voluntat a unir-se en la solidaritat, per a afrontar junts els nombrosos desafiaments que concerneixen les famílies més pobres en la seva cerca d’una vida millor i de felicitat.

En aquest dia en què celebrem la vida que se’ns dona en la resurrecció del Fill, recordem l’amor infinit de Déu per cada un de nosaltres, un amor que supera qualsevol límit i qualsevol debilitat. I malgrat això, amb quanta freqüència es menysprea el do preciós de la vida. Quants infants no poden veure ni tan sols la llum? Quants moren de fam o tenen mancança de cures essencials o són víctimes d’abusos i violència? Quantes vides es compren i es venen pel comerç creixent d’éssers humans?

Germans i germanes, en el dia en què Crist ens ha alliberat de l’esclavatge de la mort, exhorto els qui tenen responsabilitats polítiques perquè no escatimin esforços a combatre el flagell del tràfic d’éssers humans, treballant incansablement per a desmantellar les seves xarxes d’explotació i conduir a la llibertat els qui són les seves víctimes. Que el Senyor consoli les seves famílies, sobretot les que esperen ansiosament notícies dels seus éssers estimats, assegurant-los confort i esperança.

Que la llum de la resurrecció il·lumini les nostres ments i converteixi els nostres cors, fent-nos conscients del valor de qualsevol vida humana, que ha de ser acollida, protegida i estimada.

Bona Pasqua a tots!