​«Sóc un cristià hippy, puc parlar amb vostè?»

Un cabrer català que va trobar 'Camí' en un abocador protagonitza aquesta història rocambolesca, recollida al llibre «Compañeros de Camino».

Un cabrer català que va trobar 'Camí' en un abocador protagonitza aquesta història rocambolesca, recollida al llibre «Compañeros de Camino».

Hi ha una associació anomenada Associació d'amics de Pallerols de Rialb a Andorra, que organitza unes caminades, meitat excursió meitat peregrinació, sobre les petjades d'aquella penosa travessa que sant Josepmaria va fer amb altres persones, durant la guerra civil espanyola, per passar de la zona on l'Església era perseguida a un lloc on pogués continuar la tasca d'evangelització que Déu li demanava.

Mn. Javier és un prevere que viu a València. El 2012 va recórrer el Pas dels Pirineus amb un grup de joves, compost en la seva major part per candidats al seminari, procedents de Lleida, Terrassa, Badalona i Girona. També hi havia altres estudiants.

Entre els caminants es distingia un home més gran, d'uns quaranta i tants anys, el qual la primera jornada de marxa es va presentar al prevere amb les següents paraules:

-Mossèn, jo sóc un cristià hippy. Puc parlar amb vostè?

-És clar.

-Vull explicar la meva història i dir-li per què sóc aquí.

Em va explicar que viu a un poble abandonat dels Pirineus, on viuen algunes famílies. Pocs mesos abans, havia trobat en un abocador un munt de llibres que es va dur a casa. Revisant-los, li va cridar l'atenció un, que va començar a llegir. Es titulava 'Camí'. Tant li va agradar, que va decidir rellegir-lo i subratllar-lo. I va canviar de vida.

Pocs mesos abans, havia trobat en un abocador un munt de llibres que es va dur a casa. Revisant-los, li va cridar l'atenció un, que va començar a llegir. Es titulava 'Camí'.

-Vaig buscar informació a internet sobre l'Opus Dei i Josepmaria Escrivà. No totes les pàgines parlen bé de vostès, mossèn, però no pateixi, que em vaig adonar de seguida de l'absurd de certes coses i només en vaig llegir les serioses.

Vaig aprendre que calia anar a Missa i vaig començar a anar tots els diumenges a la del poble proper. Més endevant em vaig preparar amb un examen de consciència per fer la confessió. Després, vaig llegir que convenia dedicar un temps a la pregària i vaig començar a fer-ho. També el rosari i la lectura espiritual.

Jo l'escoltava sorprès.

Tenia la il·lusió de conèixer gent de l'Opus Dei i curiositat per veure si hi havia persones que vivien el que jo havia après a 'Camí'.

-Un dia, vaig veure a internet que s'organitzava una travessa amb motiu del 75è aniversari del pas dels Pirineus. Vaig trucar per veure si podia apuntar-me: -Admeteu en l'expedició un cabrer que viu a prop d'aquí? Tenia la il·lusió de conèixer gent de l'Opus Dei i curiositat per veure si hi havia persones que vivien el que jo havia après a 'Camí'. Em van dir que no hi havia inconvenient i em vaig apuntar (...).

Té un ramat de cabres que treu cada dia a pasturar, està casat i amb dos fills. I vol fer apostolat. La seva actitud durant els sis dies de marxa va ser exemplar.