Paraula-Església a València és el diari setmanal que edita la Fundació Diocesana per a les Comunicacions Socials (FUNDICES), de l'Arquebisbat de València. Amb motiu de la recent visita, el passat 17 d'abril, del prelat de l'Opus Dei a València ha publicat una entrevista en què Mons. Echevarría respon a qüestions sobre l'any marià que enguany es viu a l'Opus Dei, però que es convida a tots els cristians a viure'l, o la beatificació d'Álvaro del Portillo
Algunes preguntes i algunes respostes:
Mons. Xavier, l'Opus Dei celebra l'Any Marià per la família. Al convocar-lo, va demanar als membres de l'Obra que resessin a la Mare de Déu per les famílies, unint-se d'aquesta manera a les intencions del Papa Francesc. En aquest sentit, quina és la situació actual de la família, els principals reptes? I en relació al Papa, què espera vostè del proper Sínode de la Família?
La celebració d'aquest Any Marià em va semblar una manera de secundar el Papa, que insistentment demana oracions a tots els cristians pels fruits del proper Sínode sobre la Família. Dóna alegria comprovar que moltes famílies se senten estimades per Déu i són reflex de l'amor trinitari. Amb l'esforç del pare i la mare, moltes vegades heroic, es converteixen en "llars lluminoses i alegres", com deia sant Josepmaria. Irradien afecte a tota la societat. Però n'hi ha també moltes altres que travessen greus dificultats, o en les quals impera la fredor o l'egoisme. M'agradaria, unint-me a les intencions del Papa, que el Sínode fos un reconeixement i un agraïment per a les primeres, i un bon punt de suport per a una transformació positiva de les segones. També desitjo que sigui un moment en què les famílies percebin que són Església i que tota l'Església els acompanya en el seu caminar.
Si en aquest any de gràcia, entre els dos Sínodes, aconseguim -amb l'ajuda de Déu- provocar un corrent d'atenció cap a les famílies més necessitades i reduir, encara que sigui en una petita mesura, el nombre de llars que es troben en serioses dificultats, haurem aconseguit ja una cosa molt important per a l'Església, per al conjunt de la societat i per al bé de les persones. En aquesta lògica, aconsellaria que les famílies llegissin les encoratjadores catequesis del Papa sobre la figura del pare i la mare, dels avis i parents, dels germans i dels fills.
Vostè també va ser un estret col·laborador del fundador de l'Opus Dei. Què pot dir-nos de sant Josepmaria Escrivà? Quin és el seu missatge més fort per als temps d'avui?
El decret de la Santa Seu sobre les seves virtuts heroiques el descriu com un "contemplatiu itinerant", un home, un sacerdot, que convidava tots a cercar Déu mentre caminem per la vida de cada dia, en les circumstàncies més comunes, que no han de ser obstacle sinó ocasió per trobar al Senyor, que tan infinitament ens estima a cadascun.
Una faceta era evident per a mi: aconsellava allò que ell vivia. He estat testimoni, durant molts anys, de la seva lluita personal per apropar-se més i més al Senyor, com un enamorat que vol correspondre amb tot el seu amor a qui li estima: tots els dies, a les tasques importants i en aquelles que sembla que no ho són, en el difícil i en el fàcil, servint els altres amb una alegria contagiosa.
"Santedat és cercar la presència de Déu -el tracte constant amb Ell- amb la pregària i amb el treball, que es fonen en un diàleg perseverant amb el Senyor", repetia de moltes maneres. El seu missatge no es quedava en primer lloc i només en una invitació a l'acció, a fer... sinó a estimar.
Si parlem dels laics, recordant la crida universal a la santedat proclamada en l'Evangeli i tan difosa per sant Josepmaria, hem d'avançar més en una major participació d'aquests en la vida de l'Església, tal com va marcar també el Concili? En quins aspectes? I com aconseguir-ho?
Com vostè sap, l'últim Concili, i així mateix els Romans Pontífexs, tant els anteriors com el Papa Francesc, han insistit amb gran vigor en la missió apostòlica dels fidels laics, ja que estan cridats a contribuir de manera importantíssima en la nova evangelització. Lògicament alguns hauran de col·laborar en les institucions eclesials, però la tasca específica dels laics es realitza allà on són les seves aspiracions, el seu treball, els seus amors, com explicava sant Josepmaria; allà és el lloc de la seva trobada quotidiana amb Déu. La seva missió pròpia, va recordar el Concili, és la vivificació cristiana de les realitats temporals. Als fidels laics correspon en primer lloc, per tant, potser més que als sacerdots o als religiosos, fomentar el desenvolupament d'una cultura, d'una legislació, etcètera, coherents amb la dignitat de la persona humana.
Per descomptat, en aquest gran panorama de l'animació cristiana del temporal es troba també el repte de sortir a la trobada de la pobresa i de la injustícia, doncs, sense perjudici de la gran tasca que fan en aquest àmbit tants sacerdots i religiosos, constitueix una exigència pròpia dels laics, esperonats per la seva consciència de la dignitat de l'home i la professionalitat que els és pròpia.
En aquest enllaç podeu llegir l'entrevista completa: paraula.org