En el discurs, el Papa es va referir als valors de la Unió Europea, que "són fruit -va dir- d'una llarga i sinuosa història en què, no es pot negar, el cristianisme ha jugat un paper primordial. La mateixa dignitat de tots els éssers humans, la llibertat de l'acte de fe com arrel de la resta de llibertats cíviques, la pau com element decisiu del bé comú, el desenvolupament humà -intel·lectual, social i econòmic- com vocació divina i el sentit de la història que en deriva són tants elements centrals de la revelació cristiana que continuen modelant la civilització europea".
"Quan l'Església recorda les arrels cristianes d'Europa -va continuar- no cerca un estatut privilegiat per a ella. Vol fer ús de la memòria històrica, recordant en primer lloc una veritat -que cada vegada passa més en silenci-: la inspiració decisivament cristiana dels pares fundadors de la Unió europea". Així mateix, "desitja manifestar que el solc de valors prové principalment del patrimoni cristià, que el continua alimentant encara avui".
El Sant Pare va afirmar que "aquests valors comuns no són un conglomerat anàrquic o aleatori, sinó que formen un conjunt coherent que s'ordena i s'articula, històricament, a partir d'una visió antropològica precisa".
El Papa va advertir del risc que aquests valors fossin "manipulats per individus i grups de pressió desitjosos de fer valer els interessos particulars en detriment d'un ambiciós projecte col·lectiu, que els europeus esperen, l'objectiu dels quals és el bé comú dels habitants del Continent i de tot el món".
"Les immenses riqueses intel·lectuals, culturals, econòmiques del continent continuaran fructificant sempre que siguin fecundades per la visió transcendental de la persona humana, que constitueix el tresor més gran de l'herència europea."
"És important -va subratllar- que Europa no deixi que el seu model de civilització s'esfilagarsi, fil a fil. La seva generositat original no ha de ser sufocada per l'individualisme o l'utilitarisme. Les immenses riqueses intel·lectuals, culturals, econòmiques del continent continuaran fructificant sempre que siguin fecundades per la visió transcendental de la persona humana, que constitueix el tresor més gran de l'herència europea".
"Es tracta principalment de la recerca de l’equilibri just i delicat entre l'eficàcia econòmica i les exigències socials, la salvaguarda de l'ambient i sobretot del sosteniment indispensable i necessari a la vida humana des de la seva concepció fins a la mort natural i a la família, fundada en el matrimoni entre un home i una dona".
Europa no serà realment ella mateixa, va observar el Sant Pare, "si no conserva l'originalitat que constitueix la seva grandesa i que pot fer d'ella, el dia de demà, un dels principals protagonistes en la promoció del desenvolupament integral de les persones, que l'Església catòlica considera com l'únic camí capaç de posar remei als desequilibris que presenta el nostre món".
Benet XVI va assegurar al representant de la Santa Seu que "segueix amb respecte i gran atenció l'activitat de les institucions europees i espera que aquestes, amb el seu treball i la seva creativitat, honorin Europa, que més que un continent és "una casa espiritual".
"L'Església -va concloure- vol "acompanyar" la construcció de la Unió europea. Per això es permet recordar-li quins són els valors fundacionals i constitutius de la societat europea, perquè es promoguin per al bé de tothom".
